|
- DeAngel -
|
A l'actualitat experimenta pràctiques de percepció i meditació orientals, per relacionar el tema-forma-color, de la pintura, amb la seva correspondència ment-cos-esperit, de l'ésser humà.
- LA SEVA OBRA PERSONAL -
La meva obra personal és molt, com la paraula diu, molt personal – diu l'artista.
No ha estat mai amb una galeria, ni fent una sèrie de quadres amb una temàtica determinada, amb un tema concret, va fent segons li fenen idees al cap.
Pot pintar dos quadres en un mes com els pot pintar en un any, i mai sap el que pintarà després.
Normalment quan pinta un quadre fosc, després li ve per pintar un quadre clar, igual que després de pintar un de gran pinta un de petit, són contrastos per equilibrar una mica.
- PER QUÈ AQUEST ESTIL DE PINTURA? -
"Jo crec que és un estil que em ve" – segons en DeAngel- , "he intentat fer impressionisme, abstracte... però és una cosa que la porto dins. M'agradaria poder fer coses més ràpides, i que em paguessin el mateix, alguna cosa que la gent gaudeixi més, però és el que se'm dóna bé, és el meu tipus de pintura, no l'he triat jo."
- COM DEFINIRIA L'ARTISTA EL CONCEPTE D'HIPERREALISME -
Hiperrealisme és una exageració de la realitat.
“ Jo crec que el que faig no és hiperrealisme, és realisme”.
No intenta comparar-se amb la fotografia ni agafar una i enfocar-la molt, donant-li més brillantor, més contrast, més saturació...
- PROCÉS HABITUAL EN L'ELABORACIÓ D'UNA OBRA -
L'elabora a partir d'una idea, una idea que li ve sola.
El més bo és que li vingui sense tenir que forçar-la. A vegades ha de fer quadres i intenta buscar fotografies, imatges o un tema sortint pel carrer, però per a ell la millor manera és que li vingui aquesta imatge al cap sense cridar-la, sense saber per què. A partir d'aqui la desenvolupa.
“Una bona pintura, quan la tens quatre dies al cap, l'has de fer”.
Després ja busca com fer-la, la model, el lloc, fer fotografies, mida, enquadrament, enfocament, colors... va fent esbossos... però la idea ve sense saber per què.
- TÈCNIQUES QUE UTILITZA -
La tècnica és una tècnica clàssica d'oli. Últimament utilitza l'acrílic per a alguns fons, alguns fluids, però bàsicament és oli, tres capes, moltes hores i moltes pinzellades.
- PRÀCTIQUES DE PERCEPCIÓ I MEDITACIÓ ORIENTALS -
Aquestes pràctiques ajuden, més que res, a enfocar-te en el teu treball i a relaxar-te, ja que un quan esta relaxat és capaç de percebre molt més, veure les coses d'una altra manera, més objectiva.
Et venen més les idees, a l'hora de fer un quadre, els colors que fas servir... et surt més de dins.
Si estàs relaxat, controlar la teva ment és molt important.
- L'OBRA "NIÑOS CON MONJA" -
- COM VA SORGIR LA IDEA DE L'OBRA? -
La idea d'aquesta obra va sorgir per pures casualitats. Va venir de quan va anar al poble a visitar a la família, amb la seva germana va anar a una casa on feia anys que no hi anava, la de la seva tieta. Allà li van comentar que tenien un àlbum de fotos, molt curiós ja que sortien fotos antigues. Entre aquestes fotografies va trobar la fotografia que l'obra intenta plasmar, que li va impactar més.
A partir d'aqui, la va agafar, la va escanejar i va començar a construir una versió de la fotografia, on la base principal era aquesta mateixa.
Li va cridar molt l'atenció, no sap si pel fet de ser antiga, l'expressió de la cara dels personatges que hi apareixen, la monja, la religió, aquells anys... de Franco, de la postguerra...
- COM ES VA ELABORAR L'OBRA -
El quadre era difícil perquè la foto en si era en blanc i negre i molt difícil de transformar, ja deia molt.
Però mirant-la, va intentar fixar-se en unes coses més que en altres. El vestit de la monja li va donar una coloració vermellosa, que té una expressió que a vegades dóna la sensació que esta rient, però altres vegades dóna una sensació de terror.
El vestits dels nens li sobraven bastant, volia donar-li importància a la resta, ja que aquests podien distreure. Per això va intentar fer només una línia, un dibuix, i per fer això va utilitzar una cosa molt típica d'aquells temps, de l'escola, que era el guix i la pissarra negre.
Amb pintura a l'oli i un pinzell finet, va intentar simular el traç del guix sobre la pissarra.
- ELS PERSONATGES QUE APAREIXEN A L'OBRA -
La relació és molt directa, ja que el nen que hi apareix és el seu pare, que va morir fa anys, i l'altre és la cosina del pare, que el pintor no va arribar a conèixer.
Entre ells havia una relació d'escola, de la religió d'aquells temps...
- TEMPS QUE VA TARDAR EN ELABORAR EL QUADRE -
"El quadre va tardar unes dues setmanes aproximadament, no és un quadre que porti molta feina" – segons deia DeAngel - "però va tardar bastant en arribar a l'esbós inicial, de com realitzar-lo."
- MÉS COSES SOBRE L'OBRA -
"L'obra és molt curiosa perquè dins del que és el realisme i l'hiperrealisme és com si hagués fet trampa" – diu en DeAngel – "perquè no vaig dibuixar al detall, per exemple, els vestits dels nens, només vaig fer una línia, fins i tot mal feta, però jo crec que això és el que li dóna contrast a l'obra."
Quan el va acabar, donava una impressió. A vegades el mirava i li donava una sensació crua, et costa de pair, no por però alguna cosa estranya. D'altres el mirava i veies l'alegria dels nens, és un quadre que et pot donar perfectament aquests dos vessants.
La gent que veia el quadre, alguns deien que era terrorífic, d'altres que els hi donava bon rotllo, és un quadre de sensacions molt diverses, però sempre dins dels dos vessants que hem dit anteriorment.
- CARTA ESCRITA PER L'ARTISTA -
Niños con monja, DeAngel
Passat el temps, cada vegada tinc més clar que mai vaig tenir el control sobre el projecte del quadre i que tot es deu a diverses senyals que em van portar a la realització del mateix.
Tot va començar amb una foto que vaig fer per casualitat al meu nebot, per provar la il•luminació d'una sessió fotogràfica a la seva germana ... quan vaig veure aquesta foto se’m acudir al moment una obra en què la protagonitzava aquest ("born to see tv "). Mentre ho estava pintant, em venien records del meu pare (el seu avi, que va morir accidentalment quan jo tenia uns 25 anys), suposo pels trets facials comuns que posseeixen els dos ...
Al cap d'uns mesos, apareix davant meu una antiga foto maltractada pel temps del meu pare de nen que mai havia vist. L'impuls de pintar un quadre va ser immediat!
Plasmar la difícil relació (afectiva durant els meus anys d'infància, conflictiva i de rebel•lia posteriorment), que vaig mantenir amb el meu pare va ser molt complicada i amb prou feines puc explicar:
La imatge del meu pare de nen, crec que és per manifestar els millors records que tinc d'ell en els meus anys d'infància, juntament amb la meva germana que simbolitza l'altra figura, i unides les dues per la figura de la religió , freda de mirada com la reprimida societat del moment, però amb viu vestit vermell, representant el fort amor familiar d'aquells bons anys.
Vaig optar per un fons fosc, un negre pissarra, per reflectir el dur, borrascós i ambigu d'aquella convivència. Fonent-se amb aquest, amb traços de guix (usada per l'educació de l'època), els vestits dels dos nens, en record a la rivalitat amb la meva germana en els estudis
El petit però intens detall de la creu en or, materialitza les habituals pràctiques religioses, amb les seves impactants imatges als que érem sotmesos.
En conjunt un quadre simple però ple de contrastos, que em produeix reaccions diverses cada vegada que el miro, de vegades fredes i crues, i altres càlides i tendres. I que en definitiva és el causant que reiniciés la meva feina després de 6 mesos, en els quals he estat a punt de deixar-ho tot ... gràcies.
DeAngel
- LA SEVA OBRA PERSONAL -
La meva obra personal és molt, com la paraula diu, molt personal – diu l'artista.
No ha estat mai amb una galeria, ni fent una sèrie de quadres amb una temàtica determinada, amb un tema concret, va fent segons li fenen idees al cap.
Pot pintar dos quadres en un mes com els pot pintar en un any, i mai sap el que pintarà després.
Normalment quan pinta un quadre fosc, després li ve per pintar un quadre clar, igual que després de pintar un de gran pinta un de petit, són contrastos per equilibrar una mica.
- PER QUÈ AQUEST ESTIL DE PINTURA? -
"Jo crec que és un estil que em ve" – segons en DeAngel- , "he intentat fer impressionisme, abstracte... però és una cosa que la porto dins. M'agradaria poder fer coses més ràpides, i que em paguessin el mateix, alguna cosa que la gent gaudeixi més, però és el que se'm dóna bé, és el meu tipus de pintura, no l'he triat jo."
- COM DEFINIRIA L'ARTISTA EL CONCEPTE D'HIPERREALISME -
Hiperrealisme és una exageració de la realitat.
“ Jo crec que el que faig no és hiperrealisme, és realisme”.
No intenta comparar-se amb la fotografia ni agafar una i enfocar-la molt, donant-li més brillantor, més contrast, més saturació...
- PROCÉS HABITUAL EN L'ELABORACIÓ D'UNA OBRA -
L'elabora a partir d'una idea, una idea que li ve sola.
El més bo és que li vingui sense tenir que forçar-la. A vegades ha de fer quadres i intenta buscar fotografies, imatges o un tema sortint pel carrer, però per a ell la millor manera és que li vingui aquesta imatge al cap sense cridar-la, sense saber per què. A partir d'aqui la desenvolupa.
“Una bona pintura, quan la tens quatre dies al cap, l'has de fer”.
Després ja busca com fer-la, la model, el lloc, fer fotografies, mida, enquadrament, enfocament, colors... va fent esbossos... però la idea ve sense saber per què.
- TÈCNIQUES QUE UTILITZA -
La tècnica és una tècnica clàssica d'oli. Últimament utilitza l'acrílic per a alguns fons, alguns fluids, però bàsicament és oli, tres capes, moltes hores i moltes pinzellades.
- PRÀCTIQUES DE PERCEPCIÓ I MEDITACIÓ ORIENTALS -
Aquestes pràctiques ajuden, més que res, a enfocar-te en el teu treball i a relaxar-te, ja que un quan esta relaxat és capaç de percebre molt més, veure les coses d'una altra manera, més objectiva.
Et venen més les idees, a l'hora de fer un quadre, els colors que fas servir... et surt més de dins.
Si estàs relaxat, controlar la teva ment és molt important.
- L'OBRA "NIÑOS CON MONJA" -
- COM VA SORGIR LA IDEA DE L'OBRA? -
La idea d'aquesta obra va sorgir per pures casualitats. Va venir de quan va anar al poble a visitar a la família, amb la seva germana va anar a una casa on feia anys que no hi anava, la de la seva tieta. Allà li van comentar que tenien un àlbum de fotos, molt curiós ja que sortien fotos antigues. Entre aquestes fotografies va trobar la fotografia que l'obra intenta plasmar, que li va impactar més.
A partir d'aqui, la va agafar, la va escanejar i va començar a construir una versió de la fotografia, on la base principal era aquesta mateixa.
Li va cridar molt l'atenció, no sap si pel fet de ser antiga, l'expressió de la cara dels personatges que hi apareixen, la monja, la religió, aquells anys... de Franco, de la postguerra...
- COM ES VA ELABORAR L'OBRA -
El quadre era difícil perquè la foto en si era en blanc i negre i molt difícil de transformar, ja deia molt.
Però mirant-la, va intentar fixar-se en unes coses més que en altres. El vestit de la monja li va donar una coloració vermellosa, que té una expressió que a vegades dóna la sensació que esta rient, però altres vegades dóna una sensació de terror.
El vestits dels nens li sobraven bastant, volia donar-li importància a la resta, ja que aquests podien distreure. Per això va intentar fer només una línia, un dibuix, i per fer això va utilitzar una cosa molt típica d'aquells temps, de l'escola, que era el guix i la pissarra negre.
Amb pintura a l'oli i un pinzell finet, va intentar simular el traç del guix sobre la pissarra.
- ELS PERSONATGES QUE APAREIXEN A L'OBRA -
La relació és molt directa, ja que el nen que hi apareix és el seu pare, que va morir fa anys, i l'altre és la cosina del pare, que el pintor no va arribar a conèixer.
Entre ells havia una relació d'escola, de la religió d'aquells temps...
- TEMPS QUE VA TARDAR EN ELABORAR EL QUADRE -
"El quadre va tardar unes dues setmanes aproximadament, no és un quadre que porti molta feina" – segons deia DeAngel - "però va tardar bastant en arribar a l'esbós inicial, de com realitzar-lo."
- MÉS COSES SOBRE L'OBRA -
"L'obra és molt curiosa perquè dins del que és el realisme i l'hiperrealisme és com si hagués fet trampa" – diu en DeAngel – "perquè no vaig dibuixar al detall, per exemple, els vestits dels nens, només vaig fer una línia, fins i tot mal feta, però jo crec que això és el que li dóna contrast a l'obra."
Quan el va acabar, donava una impressió. A vegades el mirava i li donava una sensació crua, et costa de pair, no por però alguna cosa estranya. D'altres el mirava i veies l'alegria dels nens, és un quadre que et pot donar perfectament aquests dos vessants.
La gent que veia el quadre, alguns deien que era terrorífic, d'altres que els hi donava bon rotllo, és un quadre de sensacions molt diverses, però sempre dins dels dos vessants que hem dit anteriorment.
- CARTA ESCRITA PER L'ARTISTA -
Niños con monja, DeAngel
Passat el temps, cada vegada tinc més clar que mai vaig tenir el control sobre el projecte del quadre i que tot es deu a diverses senyals que em van portar a la realització del mateix.
Tot va començar amb una foto que vaig fer per casualitat al meu nebot, per provar la il•luminació d'una sessió fotogràfica a la seva germana ... quan vaig veure aquesta foto se’m acudir al moment una obra en què la protagonitzava aquest ("born to see tv "). Mentre ho estava pintant, em venien records del meu pare (el seu avi, que va morir accidentalment quan jo tenia uns 25 anys), suposo pels trets facials comuns que posseeixen els dos ...
Al cap d'uns mesos, apareix davant meu una antiga foto maltractada pel temps del meu pare de nen que mai havia vist. L'impuls de pintar un quadre va ser immediat!
Plasmar la difícil relació (afectiva durant els meus anys d'infància, conflictiva i de rebel•lia posteriorment), que vaig mantenir amb el meu pare va ser molt complicada i amb prou feines puc explicar:
La imatge del meu pare de nen, crec que és per manifestar els millors records que tinc d'ell en els meus anys d'infància, juntament amb la meva germana que simbolitza l'altra figura, i unides les dues per la figura de la religió , freda de mirada com la reprimida societat del moment, però amb viu vestit vermell, representant el fort amor familiar d'aquells bons anys.
Vaig optar per un fons fosc, un negre pissarra, per reflectir el dur, borrascós i ambigu d'aquella convivència. Fonent-se amb aquest, amb traços de guix (usada per l'educació de l'època), els vestits dels dos nens, en record a la rivalitat amb la meva germana en els estudis
El petit però intens detall de la creu en or, materialitza les habituals pràctiques religioses, amb les seves impactants imatges als que érem sotmesos.
En conjunt un quadre simple però ple de contrastos, que em produeix reaccions diverses cada vegada que el miro, de vegades fredes i crues, i altres càlides i tendres. I que en definitiva és el causant que reiniciés la meva feina després de 6 mesos, en els quals he estat a punt de deixar-ho tot ... gràcies.
DeAngel
