- Jaime Valero -
En Jaime Valero és un pintor realista o figuratiu, actualment té 44 anys.
Sempre li ha semblat fascinant el moment que ens ha tocat viure, als que es dediquen a això en particular, ja que li permet tenir molts coneguts i amics arreu del món que, encara que ell no hagi vist mai en persona, segueix les obres que realitzen, està atent al que fan, es comunica amb ells mitjançant correu electrònic... i aquestes, segons ell, és una de les meravelles que ens ha permès Internet i aquesta nova situació. |
“El que se m’ha acudit i el que pretenc fer amb això és donar un pas més, i com sóc un curiós i m’encanta veure el que fan els demès; m’agrada molt anar a les pàgines dels pintors i de les pintores que admiro i veure el que fan, però evidentment com a curiós que sóc, sempre m’ha picat la curiositat de – val aquesta obra és fantàstica però, com ho fa? Quin procés segueix aquest o aquesta que pinta tant bé i que m’agrada tant el que fa? – llavors, el que em plantejo és que el que faré és utilitzar l’eina que tenim d’Internet i gravar-me realitzant una obra completa, en el meu cas són retrats a grans dimensions”.
En aquest sentit, en Jaime ha pensat el mateix que jo, i d’aquí el meu projecte. Vol saber com realitzen les obres els artistes que ell admira, quin procés fan fins a arribar a l’obra final, vol informar-se sobre aquest, tot el que li crida l’atenció en veure un quadre: quins materials utilitza, quines tècniques, el dibuix, l’encaix, les capes, tot el procés fins a l’últim moment.
- L'OBRA "RETRATO NÚMERO 5" -
Va començar el quadre de Retrato Número 5 amb un dibuix inicial, on va anar afegint-li molt de detall per a poder crear aquest amb més intensitat.
L’artista intenta dedicar-li més temps a la primera capa, enlloc de fer-la més ràpidament, i així aconseguir que quedi més intensa, més interessant, més preparada per a les següents capes.
Els ulls són la part on ha procurat tenir més detall.
Es tracta d’anar fent quan l’oli encara està fresc. Parts que ja estan pintades, quan estàs treballant amb colors foscos de la part de la parpella, per exemple, va retocant d’altres, per aconseguir així la màxima precisió i que la primera capa sigui rica en matisos.
Quan més ric, més matisat i menys pla quedi, molt més fàcil i ric serà el treball posterior. Aquesta part del procés és molt important per l’artista.
“Jo vull entendre el procés de treball, entendre que a la primera capa el que intento és que ja sigui un quadre amb identitat pròpia, que tingui una estructura equilibrada per a després poder treballar. I que des d’aquell moment, cada vegada que jo baixi a treballar, m’enfronti amb el que hi ha al quadre i decideixi quines parts necessiten més treball, quines no... i que no sigui un procés mecànic de la reproducció de la fotografia com pot pensar algú al veure el quadre– s’ha copiat de la foto – poden dir, però per a mi dins del procés de treball el fantàstic és que cada dia un decideixi quines parts treballar, quines no, quines parts estan ja vives des de la primera capa ja que tenen molta força... “
“No estic molt d’acord amb tot aquest mite de l’important que és pintar del natural. Jo crec que pintar del natural els hi agradaria a tots, el natural ofereix una informació i una riquesa de matisos que mai et podrà donar la fotografia. Llavors, òbviament m’encantaria pintar els meus temes del natural, però el retrat amb aigua és impossible pintar-lo del natural”.
Segons el pintor, el que estableix la diferència és entendre tot això de la fotografia enlloc de saber l’origen de la imatge que estàs treballant, si ve d’una foto o d’una imatge al natural. Està més en com t’enfrontes tu mateix a aquest tema, com el desenvolupes, com entens el procés de creació.
Per a ell la imatge, quan es posa la fotografia que ha treballat i preparat per a passar després al seu suport, que és la pintura, és un referent. Li dóna igual tenir la fotografia que tenir-ho al natural, li donaria el mateix treball - “Dono una pinzellada, m’allunyo, torno, veig com funciona, vaig, vinc, vaig, vinc... aquest és el procés”.
L’artista no entén la diferència, que el seu quadre vingui a ser diferent i el seu procés també
vingui a ser diferent si ell aconseguís tenir una imatge del natural i treballés amb ella enlloc de treballar a partir d’una fotografia, pensa que faria exactament el mateix tipus de capa, el mateix dibuix preparatori per a tenir els elements ben citats... acabaria fent el mateix procés d’elaboració.
Després de fer la primera capa i quan aquesta estigui completament seca, aplica l’oli sobre el quadre, retirant tot el que pugui amb les mans, ja que és la manera més simple de fer-ho.
Quan s’ha retirat tot l’oli que es pot, comença a treballar aquella estructura.
El resultat que té quan ha acabat la primera capa ja és una imatge, li falta molt de treball, però ja té la força que necessita, i ja cada dia ha de veure que li està demanant, en els ulls més matis, intensitat... per exemple.
Al fons pot treballar transparències, treure totes les llums per a que la imatge surti... Llavors pinta blanc entre el cabell, ja que havien quedat més fosques aquestes zones, que gràcies a l’oli podríem dir que es pot aplicar una “pasta autèntica”.
Una part fonamental del treball són els pinzells amples i anar posant capes i més capes de matèria transparent o semitransparent que va enriquint les zones de treball.
Aquestes parts més generals, que són les típiques de les parts àmplies del cos, es combinen amb les que entra en detall, entrant a la intensitat dels foscos i dels clars, i va definint tot el que li interessa, veient si aquell nivell d’intensitat el val o no, si no li val ho veurà a la pròxima sessió i decideix si li posa allà més intensitat o menys.
“El quadre és un procés viu, que cada matí t’enfrontes al que hi ha, això és el que et trobes i dius: val, que em val i que no em val? Quina part?, val doncs això necessita més... i aquesta és la forma amb la que entenc el procés de treball. Al final fas els detallets, entres ja amb els matisos, pigues, pestanyes... hi ha moltíssimes coses que es quedaran sense posar al quadre i que sí estan a la fotografia, però es tracta de valorar-ho i de triar el que un vol”.
En aquest sentit, en Jaime ha pensat el mateix que jo, i d’aquí el meu projecte. Vol saber com realitzen les obres els artistes que ell admira, quin procés fan fins a arribar a l’obra final, vol informar-se sobre aquest, tot el que li crida l’atenció en veure un quadre: quins materials utilitza, quines tècniques, el dibuix, l’encaix, les capes, tot el procés fins a l’últim moment.
- L'OBRA "RETRATO NÚMERO 5" -
Va començar el quadre de Retrato Número 5 amb un dibuix inicial, on va anar afegint-li molt de detall per a poder crear aquest amb més intensitat.
L’artista intenta dedicar-li més temps a la primera capa, enlloc de fer-la més ràpidament, i així aconseguir que quedi més intensa, més interessant, més preparada per a les següents capes.
Els ulls són la part on ha procurat tenir més detall.
Es tracta d’anar fent quan l’oli encara està fresc. Parts que ja estan pintades, quan estàs treballant amb colors foscos de la part de la parpella, per exemple, va retocant d’altres, per aconseguir així la màxima precisió i que la primera capa sigui rica en matisos.
Quan més ric, més matisat i menys pla quedi, molt més fàcil i ric serà el treball posterior. Aquesta part del procés és molt important per l’artista.
“Jo vull entendre el procés de treball, entendre que a la primera capa el que intento és que ja sigui un quadre amb identitat pròpia, que tingui una estructura equilibrada per a després poder treballar. I que des d’aquell moment, cada vegada que jo baixi a treballar, m’enfronti amb el que hi ha al quadre i decideixi quines parts necessiten més treball, quines no... i que no sigui un procés mecànic de la reproducció de la fotografia com pot pensar algú al veure el quadre– s’ha copiat de la foto – poden dir, però per a mi dins del procés de treball el fantàstic és que cada dia un decideixi quines parts treballar, quines no, quines parts estan ja vives des de la primera capa ja que tenen molta força... “
“No estic molt d’acord amb tot aquest mite de l’important que és pintar del natural. Jo crec que pintar del natural els hi agradaria a tots, el natural ofereix una informació i una riquesa de matisos que mai et podrà donar la fotografia. Llavors, òbviament m’encantaria pintar els meus temes del natural, però el retrat amb aigua és impossible pintar-lo del natural”.
Segons el pintor, el que estableix la diferència és entendre tot això de la fotografia enlloc de saber l’origen de la imatge que estàs treballant, si ve d’una foto o d’una imatge al natural. Està més en com t’enfrontes tu mateix a aquest tema, com el desenvolupes, com entens el procés de creació.
Per a ell la imatge, quan es posa la fotografia que ha treballat i preparat per a passar després al seu suport, que és la pintura, és un referent. Li dóna igual tenir la fotografia que tenir-ho al natural, li donaria el mateix treball - “Dono una pinzellada, m’allunyo, torno, veig com funciona, vaig, vinc, vaig, vinc... aquest és el procés”.
L’artista no entén la diferència, que el seu quadre vingui a ser diferent i el seu procés també
vingui a ser diferent si ell aconseguís tenir una imatge del natural i treballés amb ella enlloc de treballar a partir d’una fotografia, pensa que faria exactament el mateix tipus de capa, el mateix dibuix preparatori per a tenir els elements ben citats... acabaria fent el mateix procés d’elaboració.
Després de fer la primera capa i quan aquesta estigui completament seca, aplica l’oli sobre el quadre, retirant tot el que pugui amb les mans, ja que és la manera més simple de fer-ho.
Quan s’ha retirat tot l’oli que es pot, comença a treballar aquella estructura.
El resultat que té quan ha acabat la primera capa ja és una imatge, li falta molt de treball, però ja té la força que necessita, i ja cada dia ha de veure que li està demanant, en els ulls més matis, intensitat... per exemple.
Al fons pot treballar transparències, treure totes les llums per a que la imatge surti... Llavors pinta blanc entre el cabell, ja que havien quedat més fosques aquestes zones, que gràcies a l’oli podríem dir que es pot aplicar una “pasta autèntica”.
Una part fonamental del treball són els pinzells amples i anar posant capes i més capes de matèria transparent o semitransparent que va enriquint les zones de treball.
Aquestes parts més generals, que són les típiques de les parts àmplies del cos, es combinen amb les que entra en detall, entrant a la intensitat dels foscos i dels clars, i va definint tot el que li interessa, veient si aquell nivell d’intensitat el val o no, si no li val ho veurà a la pròxima sessió i decideix si li posa allà més intensitat o menys.
“El quadre és un procés viu, que cada matí t’enfrontes al que hi ha, això és el que et trobes i dius: val, que em val i que no em val? Quina part?, val doncs això necessita més... i aquesta és la forma amb la que entenc el procés de treball. Al final fas els detallets, entres ja amb els matisos, pigues, pestanyes... hi ha moltíssimes coses que es quedaran sense posar al quadre i que sí estan a la fotografia, però es tracta de valorar-ho i de triar el que un vol”.